Aquest període de pràctiques està arribant al final i ara cal anar
a fent el tancament i posant en ordre tot allò que un va aprenent,
interioritzant i sense adonar-se integrant a la seva manera de fer, penar i
actuar.
Al plantejar-nos aquest segons període de pràctiques amb la meva
tutora, la mateixa que el primer pràcticum, vam estar pensant en allò que
realment l’escola necessita, que pengés del departament d’orientació però
que per manca de temps o per manca de gent
amb ganes de fer-ho no s’havia tirat endavant. Reflexionant sobre aquest punt
ens va venir el cap tot el tema de la conflictivitat a les aules i el centre en
general. Així vas er com vam arribar al
tema de la mediació. Personalment em va engrescar molt, ja que jo en alguna
ocasió vaig formar-me ens aquest aspecte, hi crec i crec que es necessari
oferir una altra via alternativa a la resolució de conflictes.
A partir d’aquí ens vam anar engrescant i van anar sorgint idees
de com treballar-ho, elabora-ho i er tant crear aquest recurs, eina per al
nostre centre. En primer lloc, calia tenir el sí de l’equip directiu, ja que un
projecte com aquest no es pot tirar endavant si l’equip directiu del centre no
hi creu. Així vas er com la meva tutora i jo vam anar exposar al director la
idea de les meves pràctiques i l’oportunitat de introduir al mediació al
centre. Tan ell com al resta de l’equip ho va trobar molt interessant i ens van
donar llum verda per tirar-ho endavant. Ara sí, això ja anava de debò.
A partir d’aquí vaig planificar tot el pla de treball d’aquest
pràcticum. Els dos principals protagonistes del pla eren: l’alumnat i el
professorat.
Començant pel professorat: va ser molt enriquidor tot el treball
fer amb ell, quan t’encares davant un claustre, obert i amb ganes però molt
carregat de feina i en el context actual en el que ens trobem, no sempre
esperes que la resposta sigui positiva. Em considero una persona amb iniciativa
i això em va donar aire i força per portar a terme la sessió de claustre, no
tornaré a explicar com va anar ja que hi vaig dedicar alguns posts del blog,
només dir que per a mi va ser una experiència professional molt interessant.
Sovint quan formes part del claustre però no et toca estar al davant de cap
projecte i per tant no et cal la motivació extra de tirar endavant un aspecte
que s’està engegant, et deixes portar i costa posar-te a la pell de l’altre. Aquest
acció m’ha ajudat a entendre un part important del departament d’orientació d’un
centre. Sovint es pensa que l’orientació d’una escola ha d’estar orientada a l’alumnat
però no podem oblidar que una branca importantíssima dels centres escolars és el
grup de professorat que hi ha. Si tenim un claustre amb ganes, motivació i els
quals es senten acompanyats desenvoluparan la seva tasca educactiva i professional
molt millor que is no és així. Una bona tasca de l’equip d’orientació és fer un
bon acompanyament al professorat. Durant el primer període de pràctiques, ja
vaig poder veure aquest acompanyament, en un tema molt concret com va ser els
PI. En aquesta ocasió, ha estat diferent perquè l’objectiu era que el professorat
fes una feina de reflexió i de treball en equip, donant la importància al
treball com assentador d’unes bases per un pla nou a l’escola. Ha estat molt
enriquidor compartir amb els meus companys de feina, però aquesta vegada des d’una
altra basant i perspectiva.
L’altra branca imprescindible del centre és l’alumnat. A
diferència del primer període de pràctiques on vaig estar més en contacte amb
alumnat, veient casos, participant en avaluacions i sobretot en l’elaboració de
Plans Individualitzats (PI), en aquest cas no he pogut participar tan de la
realitat de l’aula. En aquest aspecte he participat de dues maneres diferents:
en primer lloc, participant de l’optativa mediem i convivim amb un grup de 1er
d’ESO. Per qüestions d’horari no sempre he pogut anar a totes les sessions però
a les que he pogut assistir, he pogut copsar les ganes d’aquest alumnes a
descobrir-se i a treballar per millorar la convivència del centre. En aquesta
matèria optativa, es treballaven les habilitats socials i una mica autoconeixement
en una primera fase, i en segon terme, la necessitat de viure en un clima de
bona convivència, de respecte i solidaritat amb l’altre. Aquesta optativa es
dur a terme durant el primer i el tercer trimestre del curs amb dos grups
diferents d’alumnes. S’ofereix a 1er i a 3er d’ESO. D’aquí va sorgir la idea de crear una optativa
per a formar agents de mediació, és a dir, alumnes mediadors. Aquesta idea
també està inclosa dins el meu pla de treball però en aquest moment no la pogut
valorar perquè aprofitaré les últimes setmanes del pràcticum, inclús una vegada
acabat ja que l’allargaré fins a final de curs per desenvolupar-la.
Per últim, m’agradaria compartir amb vosaltres el fet que ha estat
per mi un període on he après molt. Jo sóc mestra i sóc de els que m’agrada ser
a l’aula amb els alumnes, aprenent d’ells i gaudint amb ells. Aquest temps m’ha
ajudat a entendre que si vull ser i vull treballar de psicopedagoga, l’escola
és le meu entorn, i que el departament d’orientació del centre és un
departament viu, dinàmic i molt important pel bon funcionament de l’escola. He pogut
aplicar ple d’aspectes apresos durant la carrera, aquells que mentre els estudies
creus que al final no recordaràs o bé que potser no són tan importants. Però el fet és
que sí, que tot allò que he anat aprenent a través de les matèries, dels fòrums
i de tots els companys que he tingut, arriba un moment que apareix en el teu
pensament i que t’ajuda a resoldre algun interrogant que se’t planteja.
M’ha encantat, i perquè no, fascinat poder participar del treball
de l’equip d’orientació. Treballar amb les 4 professionals del centre dedicades
a l’acompanyament de profes, d’alumnes i de les seves famílies, m’ha ampliat la
meva visió parcel·lada de l’escola i per tant he aconseguit tenir una visió més
global i per tant més real del centre.
