Què és l'Educació Emocional?


Les emocions juguen un paper essencial en les relacions interpersonals i, per tant, en els conflictes i la seva resolució. Tot el que puguem saber, doncs, sobre emocions ens ajudarà en últim terme a millorar la convivència. Per això  el concepte d'emoció i els seus components, els tipus d'emocions  la intel·ligència emocional, que incideix en les competències emocionals, i com va conformant tot plegat l’educació emocional, és un bon objecte d'estudi i treball. La conclusió és que l’educació emocional pot ser un factor important de cara a la convivència.
Concepte d'emoció
Contínuament estem rebent estímuls que ens provoquen emocions. Però, què és una emoció, com es produeix? Una emoció es produeix de la forma següent: 1) unes informacions sensorials arriben als centres emocionals del cervell; 2) com a conseqüència es produeixen unes respostes, inconscients i immediates, del sistema nerviós autònom (SNA) i hormonals; 3) el neocòrtex interpreta la informació.
D’acord amb aquest mecanisme, hi ha acord entre els especialistes que una emoció és un estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com una resposta a un esdeveniment extern o intern (pensament, dolor, etc.).
En una emoció, la persona avalua, conscientment o inconscientment, un esdeveniment com a rellevant respecte a un objectiu personal que és valorat com a important. L’emoció és positiva quan l’esdeveniment suposa un avenç cap a l’objectiu i és negativa quan suposa un obstacle. L’emoció predisposa a actuar; a vegades de forma urgent. Per exemple quan hom se sent amenaçat. Per això, emoció i motivació estan relacionades.

La intel·ligència emocional

Salovey i Mayer (1990) van publicar un article intitulat Emotional Intelligence, el qual va ser recollit més tard per Goleman (1995) per escriure el seu best seller, que ha difós per tot el món la intel·ligència emocional. Successives reformulacions d’aquest constructe han estat elaborades per múltiples autors (Mayer i Salovey, 1993, 1997; Mayer, Caruso i Salovey, 1999, 2001; Mayer, Salovey i Caruso, 2000).
Una de les propostes que es prenen com a referent és la de Mayer i Salovey (1997: 10), segons els quals “la intel·ligència emocional inclou l’habilitat de percebre amb precisió, valorar i expressar emocions; l’habilitat d’accedir i/o generar sentiments quan faciliten pensaments; l’habilitat de comprendre l’emoció i el coneixement emocional, i l’habilitat per regular les emocions per promoure creixement emocional i intel·lectual”. En aportacions posteriors, Mayer, Salovey i Caruso (2000) consideren la intel·ligència emocional com un model de quatre branques interrelacionades:
− Percepció emocional: les emocions són percebudes i expressades.
− Integració emocional: les emocions sentides entren en el sistema cognitiu com a senyals que influencien la cognició (integració emoció-cognició).
− Comprensió emocional: els senyals emocionals en les relacions interpersonals són entesos, la qual cosa té implicacions per a la mateixa relació. Es consideren les implicacions de les emocions, des del sentiment al seu significat; això significa comprendre i raonar sobre les emocions.
− Regulació emocional: els pensaments promouen el creixement emocional, intel·lectual i personal.

El punt de vista de Goleman (1995) probablement és el que ha tingut més influència. Segons aquest autor la intel·ligència emocional consisteix a: 1) conèixer les pròpies emocions, 2) regular les emocions, 3) motivar-se a si mateix, 4) reconèixer les emocions dels altres, 5) establir relacions positives amb altres persones.

La competència emocional
La competència emocional consisteix en un conjunt d’habilitats, coneixements i actituds, que permeten comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals. Inclou consciència emocional, control de la impulsivitat, capacitat per al treball en equip, cuidar-se a si mateix i tenir cura dels altres, etc. Això facilita una millor adaptació a les circumstàncies de la vida, com ara els processos d’aprenentatge, les relacions interpersonals, la resolució de problemes, etc.
Recollint les aportacions recents, principalment de Graczyk et al. (2000), Payton et al. (2000) i Saarni (2000), proposem la següent estructuració de les competències emocionals.
1. Consciència emocional
1.1. Presa de consciència de les pròpies emocions.
1.2. Donar nom a les pròpies emocions.
1.3. Comprensió de les emocions dels altres.
2. Regulació de les emocions
2.1. Prendre consciència de la interacció entre emoció, cognició i comportament.
2.2. Expressió emocional.
2.3. Capacitat per a la regulació emocional.
2.4. Habilitats d’afrontament.
2.5. Competència per autogenerar emocions positives.
3. Autonomia personal
3.1. Autoestima.
3.2. Actitud positiva.
3.3. Responsabilitat.
3.4. Anàlisi crítica de normes socials.
3.5. Buscar ajuda i recursos.
3.6. Autoeficàcia emocional.
4. Intel·ligència interpersonal i habilitats socials.
4.1. Dominar las habilitats socials bàsiques.
4.2. Respecte als altres.
4.3. Comunicació receptiva.
4.4. Comunicació expressiva.
4.5. Compartir emocions.
4.6. Comportament prosocial i cooperació.
4.7. Assertivitat.
5. Solució de conflictes, habilitats de vida i benestar.
5.1. Identificació de problemes.
5.2. Fixar objectius adaptatius. Solució de problemes.
5.3. Negociació.
5.4. Habilitats de vida.
            5.5. Benestar subjectiu

L’educació emocional

La resposta a la necessitat social de desenvolupar competències emocionals és l’educació emocional. Entenem l’educació emocional com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, ambdós elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per això es proposa el desenvolupament de coneixements i competències sobre les emocions amb l’objectiu de capacitar l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.
L’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d’estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida.

Educació emocional i convivència

Sabem que experimentem emocions contínuament. De les emocions se’n deriva un impuls a actuar d’alguna manera. De la ira se'n deriva un impuls a atacar; en sentir por es té ganes de fugir.Si aquesta impulsivitat no és regulada de forma apropiada se’n poden derivar comportaments de risc. L’adquisició de la competència necessària per regular la ira de forma apropiada es pot considerar com una competència bàsica per a la vida. Tothom sap enfadar-se, però saber-ho fer de la manera apropiada, en el moment adequat, amb la persona adient i amb el grau oportú, ja no és tan fàcil. I de no haver-ho après se’n poden derivar les agressions físiques que ocupen amplis espais de la premsa diària.
Les emocions s’encomanen. Tots sabem que en certes situacions es produeix una espècie d’epidèmia emocional; moltes són, desgraciadament, negatives (funerals, atemptats, assassinats, guerres, crisis, etc.). Però també n’hi ha de positives, que produeixen una eufòria col·lectiva. Això ens du a remarcar com l’estat emocional del professor en entrar a la classe influirà en el clima emocional de l’aula; i al seu torn aquest influirà en la vivència emocional del professor. Es produeix, per tant, una interacció entre l’estat emocional del professorat i del de l’alumnat. Tot això incideix sobre la memòria i en últim terme en l’aprenentatge.
Si preguntem dins una aula abarrotada de gent que feien un dia qualsevol (per exemple el dia 11 de febrer de 2003) és probable que n’hi hagi molts pocs que se’n recordin. En canvi si preguntem que feien el dia 11 de setembre de 2001, quan s’estaven ensorrant les torres bessones de Nova York, gairebé tothom se’n recorda. El motiu és perquè en aquest últim cas es va produir un impacte emocional que estimula la memorització. Això és un potent suggeriment de cara a la pràctica educativa pel que fa a la motivació i memorització a partir de l’emoció.
Freqüentment experimentem frustració, que ens activa la impulsivitat a actuar de forma agressiva contra d’altres o també contra nosaltres mateixos (depressió, anorèxia). Adquirir una major tolerància a la frustració, capacitat de regulació de la impulsivitat, consciència de les pròpies emocions i de la impulsivitat que se’n deriva, etc. són competències bàsiques que afavoreixen la convivència. Tot això són arguments a l’hora de justificar i potenciar l’educació emocional.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada