Les emocions juguen un paper essencial en les
relacions interpersonals i, per tant, en els conflictes i la seva resolució.
Tot el que puguem saber, doncs, sobre emocions ens ajudarà en últim terme a
millorar la convivència. Per això el
concepte d'emoció i els seus components, els tipus d'emocions la
intel·ligència emocional, que incideix en les competències emocionals, i com va
conformant tot plegat l’educació emocional, és un bon objecte d'estudi i
treball. La conclusió és que l’educació emocional pot ser un factor important
de cara a la convivència.
Concepte d'emoció
Contínuament estem rebent estímuls que ens provoquen
emocions. Però, què és una emoció, com es produeix? Una emoció es produeix de
la forma següent: 1) unes informacions sensorials arriben als centres emocionals
del cervell; 2) com a conseqüència es produeixen unes respostes, inconscients i
immediates, del sistema nerviós autònom (SNA) i hormonals; 3) el neocòrtex
interpreta la informació.
D’acord amb aquest mecanisme, hi ha acord entre els
especialistes que una emoció és un estat complex de l’organisme caracteritzat
per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les
emocions es generen habitualment com una resposta a un esdeveniment extern o
intern (pensament, dolor, etc.).
En
una emoció, la persona avalua, conscientment o inconscientment, un esdeveniment
com a rellevant respecte a un objectiu personal que és valorat com a important.
L’emoció és positiva quan l’esdeveniment suposa un avenç cap a l’objectiu i és
negativa quan suposa un obstacle. L’emoció predisposa a actuar; a vegades de
forma urgent. Per exemple quan hom se sent amenaçat. Per això, emoció i
motivació estan relacionades.
La
intel·ligència emocional
Salovey i Mayer (1990) van publicar un article intitulat Emotional Intelligence, el
qual va ser recollit més tard per Goleman (1995) per escriure el seu best seller, que ha difós per tot el món la
intel·ligència emocional. Successives reformulacions d’aquest constructe han
estat elaborades per múltiples autors (Mayer i Salovey, 1993, 1997; Mayer,
Caruso i Salovey, 1999, 2001; Mayer, Salovey i Caruso, 2000).
Una de les propostes que es prenen com a referent és la
de Mayer i Salovey (1997: 10), segons els quals “la intel·ligència emocional
inclou l’habilitat de percebre amb precisió, valorar i expressar emocions;
l’habilitat d’accedir i/o generar sentiments quan faciliten pensaments;
l’habilitat de comprendre l’emoció i el coneixement emocional, i l’habilitat
per regular les emocions per promoure creixement emocional i intel·lectual”. En
aportacions posteriors, Mayer, Salovey i Caruso (2000) consideren la
intel·ligència emocional com un model de quatre branques interrelacionades:
− Percepció emocional: les emocions són
percebudes i expressades.
− Integració emocional: les emocions sentides
entren en el sistema cognitiu com a senyals que influencien la cognició
(integració emoció-cognició).
− Comprensió emocional: els senyals
emocionals en les relacions interpersonals són entesos, la qual cosa té
implicacions per a la mateixa relació. Es consideren les implicacions de les
emocions, des del sentiment al seu significat; això significa comprendre i
raonar sobre les emocions.
− Regulació emocional: els pensaments
promouen el creixement emocional, intel·lectual i personal.
El
punt de vista de Goleman (1995) probablement és el que ha tingut més
influència. Segons aquest autor la intel·ligència emocional consisteix a: 1)
conèixer les pròpies emocions, 2) regular les emocions, 3) motivar-se a si
mateix, 4) reconèixer les emocions dels altres, 5) establir relacions positives
amb altres persones.
La competència emocional
La competència emocional consisteix en un conjunt
d’habilitats, coneixements i actituds, que permeten comprendre, expressar i
regular de forma apropiada els fenòmens emocionals. Inclou consciència
emocional, control de la impulsivitat, capacitat per al treball en equip,
cuidar-se a si mateix i tenir cura dels altres, etc. Això facilita una millor
adaptació a les circumstàncies de la vida, com ara els processos
d’aprenentatge, les relacions interpersonals, la resolució de problemes, etc.
Recollint les aportacions recents, principalment de
Graczyk et al. (2000), Payton et al. (2000) i Saarni (2000), proposem la
següent estructuració de les competències emocionals.
1.
Consciència emocional
1.1. Presa de consciència de les pròpies
emocions.
1.2. Donar nom a les pròpies emocions.
1.3. Comprensió de les emocions dels altres.
2.
Regulació de les emocions
2.1. Prendre consciència de la interacció entre emoció,
cognició i comportament.
2.2. Expressió emocional.
2.3. Capacitat per a la regulació emocional.
2.4. Habilitats d’afrontament.
2.5. Competència per autogenerar emocions positives.
3. Autonomia personal
3.1. Autoestima.
3.2. Actitud positiva.
3.3. Responsabilitat.
3.4. Anàlisi crítica de normes socials.
3.5. Buscar ajuda i recursos.
3.6. Autoeficàcia emocional.
4.
Intel·ligència interpersonal i habilitats socials.
4.1. Dominar las habilitats socials bàsiques.
4.2. Respecte als altres.
4.3. Comunicació receptiva.
4.4. Comunicació expressiva.
4.5. Compartir emocions.
4.6. Comportament prosocial i cooperació.
4.7. Assertivitat.
5.
Solució de conflictes, habilitats de vida i benestar.
5.1. Identificació de problemes.
5.2. Fixar objectius adaptatius. Solució de problemes.
5.3. Negociació.
5.4. Habilitats de vida.
5.5. Benestar
subjectiu
L’educació
emocional
La resposta a la necessitat social de desenvolupar
competències emocionals és l’educació emocional. Entenem l’educació emocional
com un procés educatiu, continu i permanent, que
pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable
del desenvolupament cognitiu, ambdós elements essencials del desenvolupament de
la personalitat integral. Per això es proposa el desenvolupament de
coneixements i competències sobre les emocions amb l’objectiu de capacitar
l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida
quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.
L’educació
emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d’estar present
al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de
tota la vida.
Educació
emocional i convivència
Sabem que experimentem emocions contínuament. De les
emocions se’n deriva un impuls a actuar d’alguna manera. De la ira se'n deriva
un impuls a atacar; en sentir por es té ganes de fugir.Si aquesta impulsivitat
no és regulada de forma apropiada se’n poden derivar comportaments de risc.
L’adquisició de la competència necessària per regular la ira de forma apropiada
es pot considerar com una competència bàsica per a la vida. Tothom sap
enfadar-se, però saber-ho fer de la manera apropiada, en el moment adequat, amb
la persona adient i amb el grau oportú, ja no és tan fàcil. I de no haver-ho
après se’n poden derivar les agressions físiques que ocupen amplis espais de la
premsa diària.
Les emocions s’encomanen. Tots sabem que en certes
situacions es produeix una espècie d’epidèmia emocional; moltes són,
desgraciadament, negatives (funerals, atemptats, assassinats, guerres, crisis,
etc.). Però també n’hi ha de positives, que produeixen una eufòria col·lectiva.
Això ens du a remarcar com l’estat emocional del professor en entrar a la classe influirà en el clima
emocional de l’aula; i al seu torn aquest influirà en la vivència emocional del
professor. Es produeix, per tant, una interacció entre l’estat emocional del
professorat i del de l’alumnat. Tot això incideix sobre la memòria i en últim
terme en l’aprenentatge.
Si preguntem dins una aula abarrotada de gent que feien un dia qualsevol
(per exemple el dia 11 de febrer de 2003) és probable que n’hi hagi molts pocs
que se’n recordin. En canvi si preguntem que feien el dia 11 de setembre de
2001, quan s’estaven ensorrant les torres bessones de Nova York, gairebé tothom
se’n recorda. El motiu és perquè en aquest últim cas es va produir un impacte
emocional que estimula la memorització. Això és un potent suggeriment de cara a
la pràctica educativa pel que fa a la motivació i memorització a partir de
l’emoció.
Freqüentment
experimentem frustració, que ens activa la impulsivitat a actuar de forma
agressiva contra d’altres o també contra nosaltres mateixos (depressió,
anorèxia). Adquirir una major tolerància a la frustració, capacitat de
regulació de la impulsivitat, consciència de les pròpies emocions i de la
impulsivitat que se’n deriva, etc. són competències bàsiques que afavoreixen la
convivència. Tot això són arguments a l’hora de justificar i potenciar
l’educació emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada